Transicions cinematogràfiques

Transicions cinematogràfiques

Per a separar les diferents parts o seqüències el cineasta ha de recórrer a diferents tècniques.  En llenguatge cinematogràfic els signes de puntuació serien les transicions, un recurs tan antic com el cinema mut que va inventar una manera de que no es notés quan es canviava la pel·lícula de la càmera. La immensa majoria dels plans de qualsevol pel·lícula s’uneixen entre si amb un tall: acaba un i comença un altre, sense més. No obstant això, molt aviat es va començar a experimentar amb altres formes de passar de un pla al següent.  Alguns d’aquests efectes del cinema mut ens resulten excessius en l’actualitat, però com a experiments van tenir la seva utilitat. 1. Tall  És la transició més habitual. Consisteix a unir, sense cap efecte, dos fragments de pel·lícula. És l’absència de transició, la manera d’unir dues escenes sense interferir-hi. És el més abundant i, de fet, es tracta d'una absència de puntuació ja que és un empalmament directe que no utilitza cap recurs visual entremig. En comparació amb el llenguatge escrit, equivaldria a l'espai que separa les paraules i que alhora les uneix. 2. Fos/fosa  (fundido) Mitjançant un enfosquiment de la pantalla, la imatge desapareix progressivament i es dissol completament abans de que una altra imatge sorgeixi de la mateixa foscor.  Significat: s’utilitza per indicar el pas del temps o un canvi radical d’escenari.  "La fosa és el recurs cinematogràfic o televisiu que consisteix a fer aparèixer o desaparèixer gradualment les imatges de la pantalla per superposició creixent o decreixent amb una imatge de color negre; mentre que l’encadenat és un recurs televisiu que consisteix a fer aparèixer o desaparèixer gradualment les imatges de la pantalla per subexposició creixent o decreixent de dos plans." (Examen Cultura Audiovisual PAU 2012, sèrie 5, exercici 1) Exemple 1 Exemple 2: A la pel·lícula La soga (1948), d'Alfred Hitchcock canvia el rodet de pel·lícula fent un fos momentani sobre les esquenes d'un personatge o un objecte, començant en aquest instant el següent rodet. 3. Encadenat  És la superposició de dues imatges diferents de les quals una va perdent intensitat mentre que l’altra va apareixent. Mentre la primera imatge es va fonent, apareix la següent que se superposa a l'anterior fins que progressivament queda definida. Aquesta transició dura diversos fotogrames.  Significat: s'acostuma a utilitzar per demostrar un pas del temps més curt que en la fosa en negre. 4. Escombrada (barrido) La càmera es mou a tota velocitat de un objecte a un altre. Un desplaçament molt ràpid de la càmera dóna pas a la següent imatge.  Significat: pot mostrar un canvi de lloc o un petit pas del temps. 5. Cortinetes  Les imatges es desplacen fins a un costat o fins amunt o avall. La imatge que entra desplaça l'anterior, ja sigui verticalment, horitzontalment, diagonalment... Significat: dóna idea de simultaneïtat, però s'usa poc degut a la seva artificialitat. Exemple 1 6. Iris Simulació de desaparició de la imatge anterior pel tancament del diafragma de la càmera.  6. Altres signes La innovació i l'originalitat en aquest món són constants, així que cada director utilitza i crea els talls que troba més adequats per la seva obra. En els últims anys, però, se n'han ideat alguns que s'han acabat convertit en estàndards: Desenfocament  El pla es tanca amb la imatge que es va desenfocant. La següent imatge es va definint fins que apareix del tot. Congelació  La imatge queda immòbil durant un instant per donar pas a la següent. Emmascarament  Un dels personatges de l'acció es col·loca davant de la càmera fins tapar l'objectiu. Es tracta d'una certa fosa en negre ja que fa el mateix efecte. Transició acústica  El so s'avança a la imatge; mentre s'acaba la primera, comença a sentir-se el so de la següent imatge que va situant l'espectador. Es tracta d'una transició que només té en compte el so, així que es pot combinar amb qualsevol dels altres canvis en la imatge. Semblança de formes  Transició mitjançant un tall on les dues imatges tenen una certa semblança tot i pertànyer a llocs diferents.Quines són les principals transicions cinematogràfiques? Examen Cultura Audiovisual PAU 2012, opció A, exercici 2) Tall: És la transició més habitual. Consisteix a unir, sense cap efecte, dos fragments de pel·lícula. Encadenat: superposició de dues imatges diferents, una imatge es difumina al mateix temps que la seüent es va definint. Fosa: desaparició total de la imatge fins un valor cromàtic uniforme, habitualment el negre. Cortineta: desplaçament horitzontal o vertical de la següent imatge que fa desaparèixer l'anterior. Escombrat: vertiginosa panoràmica que desenfoca el primer grup d'imatges i dóna pas a un altre. Iris: simulació de desaparició de la imatge anterior pel tancament del diafragma de la càmera.