El llenguatge cinematogràfic - Tipus de plans

El llenguatge cinematogràfic

El cinema com a llenguatge El llenguatge cinematogràfic, així com el verbal es pot descompondre en elements formants que funcionen com a unitats de significat. Aquestes unitats tenen una certa equivalència amb els elements verbals. Naturalment, el paral·lelisme no es pot aplicar linealment, però salvant totes les distàncies pot ser útil per situar-se. fonema PIXEL Punts físics que formen la imatge, depenen del sistema de reproducció de la imatge (en diem gra en el cinema;píxels en vídeo). paraula FOTOGRAMA Unitat mínima de significació però sola no té sentit. No és una unitat fonamental del cinema, té menys significat que la paraula. oració PLA Unitat mínima de significació completa i autònoma. És l’element fonamental en cinema. paràgraf ESCENA Unitat narrativa que es basa, com en el teatre, en una unitat de diàleg, i de personatges, és a dir, en una unitat de guió. No és pròpiament cinematogràfica. capítol SEQÜÈNCIA Conjunt de plans que transcorren en una mateixa localització i en un temps continu. És una unitat narrativa que es basa, doncs, en un canvi d’espai o de temps. Tota la pel·lícula s’estructura en seqüències. Es fonamental en el cinema, tant des del punt de vista de l’espectador com del realitzador. El cinema s’estructura només en plans i seqüències, que són les unitats essencials.  definició de PLA Dins del terme “pla” hi conviuen dues realitats diferents que cal distingir. El pla o fotograma és la unitat mínima de significació completa i autònoma. És l’element fonamental en cinema. En el llenguatge escrit correspondria a la paraula. Des del punt de vista de l’espectador un pla és tot allò que hi ha entre dos talls d’imatge. És per tant, cadascun dels canvis de punt de vista amb què podem il·lustrar una acció (cal entendre per tall tot element d’enllaç, talls, foses, encadenats, etc.) Des del punt de vista del realitzador el pla defineix l’escala (la mida relativa respecte la pantalla) amb què és enquadrat el subjecte de l’acció, escala que depèn de la distància entre aquest i la càmera. Aquesta definició es veu clarament quan tractem la “Tipologia del pla”. La primera definició té un sinònim des del punt de vista del realitzador que és la PRESA. Podem definir la presa com tot allò que es grava des que el motor arrenca fins que s’atura. Sovint els crítics parlen indistintament d’un o de l’altre per analitzar un film, però estrictament la presa fa referència al rodatge mentre que pla fa referència a la projecció. Físicament la diferència rau en les cues de la presa que no s’aprofitaran en el muntatge final. definició d'ESCENA L'escena és la unitat narrativa que es basa, com en el teatre, en una unitat de diàleg i de personatge, és a dir, en una unitat de guió. No és pròpiament cinematogràfica.  En el llenguatge escrit correspondria al paràgraf. definició de SEQÜÈNCIA La seqüència és un conjunt de plans que transcorren en una mateixa localització i en un temps continu. Es pot definir com una unitat narrativa que es basa en un canvi d’espai o de temps. Totes les pel·lícules s’estructuren en seqüències. Es fonamental en el cinema, tant des del punt de vista de l’espectador com del realitzador.  En el llenguatge escrit correspondria al capítol. Seqüència de l'escala d'Odessa. Cuirassat Potemkim. Eisenstein, 1925 Tipologies de plans cinematogràfic Podem distingir diverses categories de plans: a) Els plans absoluts o naturals, els quals estan referenciats al cos humà. b) Els plans relatius, referits a objectes i paisatges. c) Hi hauria un tercer tipus de pla, que no ho són, de fet, són els que podríem anomenar "plans adjectius”, que complementen els altres dos. a) Els plans absoluts Són els plans que tenen com a referència el cos humà. Utilitzen l'abreviatura  del cos humà per donar nom al pla: P.P. [1/4] Primer Pla Talla ¼ del personatge, el que es coneix com a “bust” P.M. [1/2] Pla Mig Talla el personatge per la cintura o meitat P.A. [3/4] Pla Americà Talla el personatge pels genolls. També s’anomena “tres quarts” P.C. [4/4] Pla de Conjunt No talla el personatge, l’agafa sencer, en el seu conjunt. També anomenat pla sencer. * *nota: El pla de Conjunt no és el pla d’un conjunt de persones, per nosaltres aquest tipus de pla és un Pla General Curt. A més d’aquests quatre plans naturals, n’hi ha dos més que no són sinó exageracions del primer pla: P.P.P. [ulls] Primeríssim Primer Pla Se centra exclusivament en els ulls del personatge G.P.P. [1/8] Gran Primer Pla Talla 1/8 del personatge, exactament el rostre. b) Els Plans relatius No són plans pròpiament dits, sinó que prenen aquest nom per influència dels altres. Són plans que no prenen com a referència el cos humà sinó depenen de l’objecte que retratem i són bàsicament dos: el Pla General i el Pla de Detall. P.D. [1/4] Pla Detall Equivalent al Primeríssim Primer Pla però d’un objecte o d’una situació. P.G. [1/2] Pla General Mostra una visió de conjunt d’un ambient. La figura humana ocupa un terç del quadre. La resta correspon a l’escenari. G.P.G. [3/4] Gran Pla General Presenta l’escenari on té lloc l’acció. No permet distingir les persones, les quals resten absorbides pel paisatge. c) Altres Plans cinematogràfics Pla rus o alemany Angulació de càmera lateral, de tal manera que la línia de l’horitzó no és paral·lela a la línia de l’enquadrament. S’obté quan la posició de la càmera no és vertical. Pla subjectiu  La càmera substitueix la mirada d’un personatge, és a dir, l’espectador penetra dins la pel·lícula. Simula el punt de vista d’un personatge en concret de la pel·lícula. pla subjectiu de La ventana indiscreta, d'Alfred Hitchcock (1942) exemple de pla subjectiu Pla seqüència S'anomena pla sequència a aquella sequècia audiovisual filmada en continuïtat en una sola presa, sense talls ni interrupcions. La càmera es desplaça seguint una meticulosa planificació que pot incloure diversos tipus d'enquadraments, i per tant de plans.  Un exemple clàssic és la pel·lícula d'Alfred Hitchcock "The Rope", 1948, (La soga) rodada tota ella en un únic pla seqüència, només interromput per la necessitat de canviar el rotllo de pel·lícula durant el rodatge, dificultat que el director va solucionar amb aproximacions a objectes foscos que permetien encadenar les imatges i continuar el pla seqüència. Pla seqüència de La Soga , d'Alfred Hitchcock, (1948) Pla seqüència de "True Detective"  (2014) Pla seqüència de "El secreto de tus ojos" (2009) Pla contraplà / shot-counter shot És una construcció fílmica que permet a l’espectador convertir-se en una espècie de mediador invisible entre mirades, un participant fictici en la fantasia de la pel·lícula.  Per exemple percebre en una posició privilegiada l’intercanvi d’afectes en Casablanca i el intercanvi de trets en "El hombre que mató a Liberty Vallance". Què és, en el llenguatge cinematogràfic, la tècnica pla-contraplà? "Pla-contraplà és una tècnica de rodatge (“Shot-Countershot” o “Shot-Reverse-Shot”) on s’enregistren els actors o actrius per separat i posteriorment en el muntatge es van alternant els plans per mostrar de forma consecutiva el rostre de cada personatge en funció de si es vol presentar el moment en què parlen o la seva reacció a les paraules de l’altre interlocutor. Es pot fer amb una sola càmera i anar rodant a cada actor o actriu en el rol del seu paper o amb dues càmeres i rodar l’escena una única vegada."  (Examen Cultura Audiovisual PAU setembre 2013, sèrie 1, exercici 1) Les funcions narratives dels plans Les funcions narratives dels diferents plans són:  Primerisim primer pla (PPP): serveix per emfatitzar un sentiment expressat pel personatge.  En informatius televisius rarament es fa servir.  Primer pla (PP): serveix per donar proximitat del personatge amb l'espectador sense aïllar-lo del seu context.  En informatius televisius es pot fer servir discrecionalment en la presentació de notícies de molta importància. Pla detall: serveix per destacar la importància narrativa d'un objecte.  En informatius televisius s'ha fet servir en comptades ocasions per mostrar amb definició algun objecte que excepcionalment un presentador pot tenir a la mà amb interès periodístic i intenció de ensenyar-lo clarament al telespectador.  Pla general: serveix per contextualitzar el personatges en el seu entorn i mostrar a l'espectador tot l'escenari en el qual es desenvolupa l'acció. En informatius es fa servir per mostrar tot el plató, sobretot al principi i final d'un noticiari, i en ocasions durant el seu decurs per indicar un canvi de secció o donar pas a un presentador especialitzat, com ara el d'esports.  Pla zenital: serveix com el general per contextualitzar els personatges i el seu entorn, però amb la particularitat que al ser un pla fet des de l'aire ens mostra la seva disposició sobre l'escenari permetent que l'espectador es pugui fer una composició de lloc tridimensional.  En informatius es un pla que té un valor bàsicament estètic ja que serveix per ensenyar tot el plató a la vegada que contextualitza els presentadors al seu entorn. També es fa servir com a signe de puntuació per canviar de seccions o finalitzar l'informatiu. L'angulació del pla L’angulació és un recurs expressiu de la narració audiovisual que es refereix a la posició de la càmera respecte als objectes i figures que capta. Tots els plans anteriors són susceptibles de ser angulats des de diferents alçades. Aquestes angulacions reben un nom concret per cada punt de vista i tenen un poderós efecte artístic. L'aire L'aire és l'espai buit que amb una funció narrativa o estètica determinada es deixa al voltant dels objectes/personatges que surten en l’enquadrament d’un pla. Per exemple, quan un personatge camina cap a la dreta és habitual que l'aire estigui en aquesta mateixa direcció, significant l'espai que encara li queda per recórrer. Què es l'aire aplicat al cinema?  Examen de Cultura Audiovisual, PAU setembre 2013, sèrie 1, exercici 1