La càmera cinematogràfica

La càmera cinematogràfica

Tècnicament el cinema es caracteritza per la captació d’imatges de la realitat com si es tractés de fer moltes fotografies ràpidament, la seva impressió en una pel·lícula i la posterior projecció sobre una pantalla de grans dimensions. En cada un d’aquests processos intervenen diversos mecanismes i s’utilitzen diferents materials. Vegem els principals aspectes tecnològics del cinema.

L’objectiu La càmera cinematogràfica té la mateixa tecnologia òptica que la càmera fotogràfica:  · Joc d’objectius de diferent distància focal per enfocar els objectes i figures allà on es troben.  · Diafragma per jugar amb la llum que reflecteixen aquests objectes i figures.  El cron  És el mecanisme que capta el número suficient d’imatges a la velocitat adequada per aconseguir la sensació de moviment. Els seus elements principals són:  Obturador. Obre i tanca l’objectiu per deixar que la llum passi ininterrompudament a l’interior de la càmera i impressioni amb imatges successives la pel·lícula. Sistema d’arrossegament. Arrossega la pel·lícula verge perquè la llum que entra intermitentment per l’objectiu no impressioni sempre la mateixa zona de pel·lícula; d’aquesta forma les imatges no es munten unes damunt de les altres i segueixen l’ordre lògic del moviment en la realitat. La pel·lícula És una cinta recoberta d’una emulsió química sensible a la llum. Quan la llum entra en contacte amb la pel·lícula cinematogràfica, hi impressiona una imatge, de forma gairebé idèntica que amb els rodets fotogràfics. Durant els primers temps del cinema la cinta es recobria de cel·luloide; posteriorment de triacetat de cel·lulosa. Format d’una pel·lícula cinematogràfica  El format fa referència al costat més ample de la pel·lícula.  · 8 mm  · 16 mm  · 35 mm (el més utilitzat) Scope (també 70 mm)