El muntatge

El muntatge

El muntatge es l’organització dels diferents plans d’un film segons determinades condicions d’ordre i durada. 

Les funcions del muntatge són, fonamentalment:

• donar sensació de moviment;

• donar ritme;

• atorgar ideologia (només en alguns casos molt concrets). 

Podem distingir dos grups dins del muntatge cinematogràfic:

1) el muntatge narratiu;

2) el muntatge expressiu.

1) EL MUNTATGE NARRATIU Aquest tipus de muntatge té per objecte relatar una acció, desenvolupar una sèrie d’esdeveniments. Hem de distingir quatre tipus de muntatges narratius: lineal, invertit, en paral·lel i altern. 1.1  Muntatge lineal En aquest tipus de muntatge, l'acció transcorre sense cap salt en l'espai ni en el temps. Es tracta del muntatge més senzill i fàcil d'entendre, ja que l'acció transcorre com en la vida real i els personatges van evolucionant al llarg del guió. El clímax de la narració es troba normalment cap al final amb una progressió constant i generalment uniforme per tal de mantenir l'atenció de l'espectador. Louis i Auguste Lumière filmaven les pel·lícules des del mateix pla com si l'espectador estigués davant d'un escenari de teatre. El seu muntatge consistia en el canvi de rotllos de pel·lícula en l'ordre adequat per veure's en el reproductor. El regador Regado. Germans Lumière  (1896) 1.2 Muntatge invertit Les accions no es relaten seguint un ordre cronològic i, per tant, són freqüents els salts de temps. David Wark Griffith va rodar la pel·lícula The Great Train Robbery amb un muntatge que incloïa salts d'espai i de temps i uns escenaris més propis del cinema actual. Es tracta d'històries dins de la història principal. S'utilitza quan el personatge recorda el passat o vol explicar la seva vida (Flashback) o quan la narració fa un salt cap al futur (Flashforward).  The great train robbery. (1903) D.W. Griffith Un exemple d'aquest tipus de muntatge es troba en la pel·lícula Citizen Kane, d'Orson Welles, on el protagonista explica tota la seva vida a partir d'un record infantil com és el seu trineu. Flashback Flashforward 1.3 Muntatge en paral·lel El muntatge en paral·lel consisteix a muntar, de forma successiva, fragments de dues o més escenes que passen en moments o llocs diferents, intercalats entre si amb la intenció de potenciar un clímax dramàtic o conduir la narració cap a un punt de convergència. Relat altern de diverses accions. (No tenen per què ser simultànies ni tenen que confluir).  És l’espectador qui estableix la relació entre les accions. És molt utilitzat quan hi ha més d'un element en la narració, per exemple per narrar dos accions de dos personatges diferents. Les escenes s'han de filmar per separat però en el muntatge es donen a entendre a l'espectador intercalant-se entre elles per mostrar totes les històries alhora. El primer muntatge en paral·lel de la història del cinema correspon al film Life of an american fireman.  Life of an American Fireman (1903) Al llarg del tempos s'ha filmat pel·lícules seguint aquest muntatge, com per exemple el western Solo ante el peligro (High Noon), de Fred Zinnemann. Solo ante el peligro / High Noon 1.4 Muntatge altern Consisteix a relatar diverses accions de diversos personatges que es produeixen de forma simultània i que acaben confluint en el temps i en l'espai. N'és un exemple el final de la pel·lícula The Godfather (el Padrino), en què es relata el naixement i la mort de dues persones diferents alhora. 2) EL MUNTATGE EXPRESSIU Són aquells muntatges que busquen comunicar a l’espectador un determinat efecte (rítmic o ideològic) a més a més de relatar unes acciones. És l’ús més “artístic” del muntatge, el de creadors com Eisenstein o Griffith. Hem de distingir entre el muntatge intelectual, el contructiu i el rítmic. 2.1 Muntatge intel·lectual (Eisenstein) Eisenstein és el cineasta que destaca en el panorama cinematogràfic amb els muntatges intel·lectuals presentant les imatges d'una manera difícil d'entendre per la majoria de públic. Aquest tipus de muntatge està basat en el sentit metafòric dels plans completament diferents per expressar una idea que no té perquè tenir relació amb el dramatisme de la història. Pot resultar complicat d'entendre o ser molest per l'espectador ja que es fa evident que la pel·lícula ha tingut un muntatge i la narració pot perdre credibilitat. N'és un exemple el film Cuirassat Potemkim. 2.2 Muntatge constructiu (Pudovkin) S’utilitzen plans individuals i fragmentats que conformen el tot. Són plans que no estan en conflicte un amb l’altre. L’espectador ha de reconstruir el tot mitjançant els plans, el significat és la suma del tot.  La mare, de Pudovkin n'és un clar exemple d'aquest muntatge. La Mare, Pudovkin 2.3 Muntatge rítmic (Man Ray) El muntatge rítmic està basat tant en la durada dels plans com en el moviment dins del fotograma. La trobada entre muntatge i ritme està estretament connectada amb les teories i pràctiques d’avantguarda lligades al cinema.  El muntatge, com a combinatòria que apel·la a la alternança i creació de ritmes, ben pot operar en l’organització de plans que ni tan sols posseeixen imatges; només articula formes textures. Així, Le Retour a la Raison (La tornada a la raó) (1923), de Man Ray, deu la seva estructura al muntatge que organitza el seu breu transcurs, tot abstracte. Le return a la raison. Man Ray