Goeorges Méliès

Georges Méliès

Méliès i el naixement de la ciència ficció

Georges Méliès era fill d’un industrial que, el 1885, abandonà el negoci familiar per aprendre màgia i espectacles de fèria. L’il·lusionista va quedar meravellat amb el cinematògraf dels germans Lumière, i se’n va fer amb un amb el qual començà a filmar sense pausa a partir del 1897, en principi sense manipulacions ni interferències de cap mena. El gran canvi va sorgir de casualitat: ...en una de les seves pel·lícules, rodada a la plaça de l’Òpera de París, un òmnibus abruptament esdevindria un cotxe fúnebre. Tot i que sembli màgic, l’explicació tècnica és simple: durant el rodatge la pel·lícula havia quedat bloquejada en el cron durant uns segons, però van ser suficients perquè en re emprendre la presa d’imatges la circulació de París s’hagués modificat donant pas a l’efecte de substitució.  Méliès havia comprovat que podia jugar a les transformacions i a les desaparicions. Aquest descobriment fortuït va fer veure al creador que el cinema no només servia com possible representació de "la realitat" sinó que també per "enredar" al públic fent versemblants fets irreals.      En aquest moment sorgeix el cinema tal com l’ entenem ara. Gràcies a aquest accident el director ja no para de fer servir la seva imaginació: assaja diverses desaparicions, foses, superposicions i fa servir per primera vegada la il·luminació artificial. Amb tots els descobriments, la Ciència Ficció cinematogràfica no tardaria en fer aparició.  L’any 1902 Georges Méliès meravella a tothom amb una producció de 20 minuts de durada, tot un rècord per a l’època: Viatge a la Lluna.  Viatge a la Lluna (1902) En les seves pel·lícules, Méliès utilitzava les tècniques apreses als seus shows il·lusionistes com ara focs artificials, decorats pintats... al que sumava la incipient màgia del cine. Le mélomane (1903) L'homme a la tête en caoutchouc (1901)