L'evolució de la fotografia
Segle III a.C.
El fenomen òptic sobre el qual es basa la fotografia ja va ser conegut per Arquímedes. Segle X Alhazen va portar a terme diversos estudis sobre la reflexió i la refracció de la llum, l'origen de l'arc de Sant Martí i l'ús de les lents, construint l'anomenada càmera obscura. Segle XVI Més tard, la càmera obscura va ser descrita per Leonardo Da Vinci de la següent forma: "Si en una habitació totalment a les fosques, es realitza un forat petit pel que passa la llum, en la paret oposada es forma una imatge invertida de l’escena exterior."  Segle XVII La càmera obscura, que fins aleshores constistia en una habitació, es transforma en un instrument portàtil de fusta. Els científics continuaven experimentant amb sals de plata, observant com s’enfosquien amb l’acció de la llum. Encara no es podien fixar les imatges.  Segle XVIII Es va descobrir que alguns compostos s’enfosquien en entrar en contacte amb la llum. Un d’aquests compostos serien les sals de plata que al afectar-los la llum es converteixen en plata i s’ennegreixen. Segle XIX Els invents i experiments de Joseph Nicéphore Niepce, Jackes Mandé Daguerre i William Henry Fox Talbot van donar com a resultat la primera “impressió” de la imatge a causa de la llum en material sensible. a) Niepce / l'Heliografia Les primeres fotografies, anomenades heliografies van ser realitzades cap al 1827 per Niepce, un complet desconegut per al gran públic aleshores, que va aconseguir una imatge mitjançant la utilització de la càmera obscura. Es tractava de fotografies de possitiu directe. Niépce distingia entre les imatges que havent sigut obtingudes amb aquest mètode suposaven reproduccions de gravats ja existents, anomenats «heliogravats», i les imatges captades directament del natural per la càmera, a les que anomenà«punts de vista».   Segons el contracte de asociación suscrito con Daguerre, el día 14 de diciembre de 1829, para el desarrollo y comercialización del invento, el método se encontraba compuesto de los siguientes pasos: «en una piedra, un papel o una placa de metal —de cobre plateado, por ejemplo— se extendía un barniz realizado con betún de Judea disuelto en aceite esencial de lavanda, posteriormente se exponía la placa a la luz en la cámara oscura, para pasar después a bañar la misma en un disolvente compuesto de aceite de lavanda y de aceite de petróleo blanco y, posteriormente, lavarlo con agua templada, pudiéndose entonces apreciar la imagen obtenida». Este método no resolvió del todo la cuestión de la fijación de las imágenes, motivo por el cual se acababan perdiendo.La fotografia més antiga que es conserva és una reproducció de La cour du domaine du Gras (vista des de la finestra en Le Gras), obtinguda el 1826 des d’una finestra a Le Gras (França). 
La Cour du domaine du Gras, 1826.
Niepce capturà la foto amb una càmera obscura enfocada en un full de 20×25 cm tractats amb sals de plata després de 8 hores d’exposició. És la fotografia permanent més antiga que es conserva.b) Daguerre / el Daguerreotip Uns anys després dels invents de Niepce, el pintor francès Daguerre realitzà fotografies en plaques recobertes de iodur de plata: l’anomenat daguerreotip. Exposava les plaques durant diversos minuts i a continuació emprava vapors de mercuri per a revelar la imatge fotogràfica. Aquestes fotos no eren permanents perquè les plaques s’enfosquien gradualment i la imatge acabava desapareixent, apart de la toxicitat dels vapors de mercuri. 
Boulevard du Templ, 1838
c) Talbot / el Calotip Mentre Daguerre perfeccionava el seu sistema, Talbot va desenvolupar un nou procediment anomenat calotip cap al 1840. Era un paper sensibilitzat amb nitrat de plata i àcid gàl·lic que un cop exposat a la llum era posteriorment revelat. Requeria exposicions d’uns 30 segons només. Aquest procediment és el primer que genera una imatge en negatiu que podia ser positivada tantes vegades com es volgués. En un termini de tres anys el temps d’exposició en ambdós procediments va quedar reduït a pocs segons. Al 1861, el físic britànic Maxwell va aconseguir amb èxit la primera fotografia a color mitjançant el procediment additiu de color. Però la fixació de la imatge perdurable i resistent es va aconseguir l’any 1869 amb la invenció del cel·luloide. Cap a finals del segle XIX van ser fabricades a escala comercial. Però com funciona la fotografia? A la natura existeixen alguns materials que reaccionen amb la llum (materials fotosensibles). La plata, per exemple, amb el pas del temps es torna fosca i s’ha ha de “netejar” amb productes químics, com ara el bicarbonat. Aquesta propietat d’enfosquiment de la plata, causada per una cosa tan simple com l’exposició a la llum és la base de la fotografia. La recerca de la imatge en moviment Captar l’instant fotogràfic no queda molt lluny de descompondre el moviment en imatges successives. Les primeres experiències es van inspirar en els treballs d’ Edward Muybridge, que investigava científicament el moviment animal, realitzant fotografies de cavalls a la carrera. Per una altra banda, E. J. Marey inventà un fusell fotogràfic capaç de captar el moviment. Les experiències que condueixen a la creació d’imatges en moviment es basen en el fenomen conegut com a persistència retiniana. Consisteix en què la imatge, una vegada formada a la retina, es queda impressionada durant un instant. Si s’aconsegueix que, per la velocitat amb què es projecten els fotogrames des d’un mitjà mecànic, la imatge anterior encara no s’hagi “esborrat” de la retina quan l’ull percep la següent, tindrem una il·lusió de moviment, origen de la percepció cinètica. Els primers invents relacionats amb aquest fenomen van ser el taumatrop, el fenaquistoscopi, el zoòtrop i el praxinoscopi.  |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada