Era l’any 1943 quan, treballant per a la revista Life, Robert Capa, hongarès, i George Rodger, britànic, van decidir fundar la companyia Màgnum amb la finalitat de treballar d’un manera independent; de fotografiar i captar amb tota llibertat i qualitat aquelles imatges i moments de la història que ells mateixos escolliren. Junt al polonès David Chim Seymour, l’alemany William Vandivert i el francès Henri Cartier-Bresson, al 1947, en una entranyable sopar d’amics al Moma de Nova York, van consolidar la que és una (per no dir la que més) important empresa fotogràfica del món.
Ells van viure el desembarcament de Omaha l’any 1944; ells van ser els primers en entrar als camps de concentració nazis per a mostrar al món les atrocitats que allà van ocórrer; ells van ser els primers fotògrafs occidentals que obriren pas en la extinta URSS quan Stalin va morir. Eren com una germandat, unida, però lliure. Disposada a mostrar al món la realitat en la que vivien; a mostrar-los les transformacions socials tan importants que durant tot el segle XX es produïren; a ser els ulls de la gent i posar a les nostres pròpies cases els horrors de les guerres i els canvis polítics.
Amb una Leica a la mà ells, professionals com cap, en una època, en que ser fotoperiodista era un honor i un orgull; en que era quelcom més que un simple treball remunerat, van ser capaços de donar la seva vida per la seva feina. D’aquells cinc grans fotògrafs, Robert Capa va morir en trepitjar una mina antipersones a Indoxina, on havia anat per a cobrir les rebel·lions contra els francesos. A Seymour el van metrallar els egipcis al Canal de Suez quan cobria un intercanvi d’hostatges. Bischof, un suís que va ser contractat al poc temps d’obrir-se l’agència, va morir en un accident als Andes on havia anat a cobrir un altre reportatge… Màgnum és un mite dins de la fotografia i pertànyer o haver pertangut a ella un honor per a qualsevol fotògraf del món.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada