Els objectius de la càmera

Els objectius de la càmera

Els objectius es poden classificar atenent a la seva distància focal o bé atenent a la capacitat de desplaçament de la lent.  Primera classificació (distància focal) Podem diferenciar els objectius en tres grans grups: angulars, normals i teleobjectius.  Hem de distingir l'angle de visió que avarca un objectiu i la seva distància i capacitat d'enfocament.  Objectiu Normal (50mm) Podem anomenar normals a aquest objectius ja que l'angle de visió que ens ofereixin és pràcticament igual a l'angle de visió del nostre ull. Són els objectius de 50 mm en les càmeres de que empren negatius de 35 mm. No deformen la perspectiva.  En una càmera de 35mm, el normal serà un objectiu on la distància focal estigui entre 45 i 55 mm. Objectiu angular Amb un objectiu angular no es pot captar elements llunyans, però s’aconsegueix ampliar la perspectiva, de manera que captem més context espaial del que hi ha al voltant de l’objecte a retratar.  L'angle és més obert, pot recollir més escena, però òpticament ens fa la sensació que ens allunyi d'ella. Aquest elements fan que es deformin les perspectives i que es variïn les distàncies entre els elements.  Els objectes situats en primer terme semblen més propers i els situats un pla més enrere semblen més llunyans i es fan més petits.  Tot i que els angulars ens permeten d'enquadrar un espai ampli sempre produeix deformacions o distorsions en els objectes i en les distàncies. És per aquest motiu que als estudis de televisió s’acostuma a utilitzar aquest tipus de lents perquè l’espai sembli més gran. (Un exemple d’angular extrem és “l’ull de peix” que permet obtenir fotografies totalment circulars).Exagera la perspectiva.   Gran angular Als objectiuts angulars més curts se'ls anomena grans angulars. Els objetius gran angular tenen menys distància focal que un objetiu normal i això fa que el seu angle de visió s'amplii, entre els 60 i 180 graus sense arribar a l'extrem de l'ull de peix. Allunyen els objectes situats a una certa distància i engrandeixen els propers. Són freqüentment emprats per treure imatges de paisatges, també serveixen per exagerar les perspectives de les coses.  Als estudis de televisió s’acostuma a utilitzar lents angulars perquè l’espai sembli més gran. D'aquest objectius diem que són de focal curt i que tenen un gran poder de cobertura.  Ull de Peix Un exemple d’angular extrem és “l’ull de peix” que permet obtenir fotografies totalment circulars. Deforma la imatge considerablement. Teleobjectiu El teleobjectiu és un tipus de lent d’angle estret que serveix per enfocar i fer fotografies d’objectes situats en una posició distant de la càmera. Es fa servir sobretot quan la càmera no es pot acostar a l’objecte per impediments com ara les dificultats del terreny, el perill o les mesures de seguretat, per exemple la fotografia de fauna salvatge o el seguiment de famosos. Amb un teleobjectiu podem fotografiar objectes llunyans, ja que estan dissenyats per apropar els objectes situats a gran distància ampliant la imatge òpticament.  Com més llarg sigui l'objectiu (més distància focal) més ens podrem apropar a elements llunyans. Per tant aquest objectius tindran angles de visió molt tancats (inferiors a 50º) però capacitat per acostar-se a elements molt llunyans.  Una altra característica dels teleobjectius és que proporcionen poca profunditat de camp i no permeten enfocar element molt propers.  Amb un teleobjectiu com els que utilitzen els paparazzi, podem fotografiar objectes distants de forma que sembli que es troben a prop, tot i que per arribar a aquesta distància haurem de mirar la imatge com si ho féssim a través d’un tub des de la llunyania: no es veu tot el que hi ha al voltant.  Una altra característica és que tenen una lluminositat bastant baixa, necessitem escenes més il·luminades, suports més sensibles o mantenir el diafragma força obert. Redueix la profunditat de camp Objectiu macro El macro és un tipus de lent d’angle ample que serveix per enfocar i fer fotografies amb detall d’objectes molt petits. Es fa servir per exemple a la fotografia d’insectes, de joies o d’experiments de laboratori.