El control de la llum
En una càmera fotogràfica podem ontrolar la llum que arriba a la pel·lícula o xip fotosensible de dues formes:
1ª: aclarint o enfosquint la imatge mitjançant una obertura del diafragma, peça situada rere l'objectiu;
2ª: variant el temps durant el qual la llum arriba a la pel·lícula o xip mitjançant l'obturador.
Quins dos controladors regulen la quantitat de llum que rep una pel·lícula o un xip?
El diafragma i l'obturador. El diafragma mesura la quantitat de llum que passa per l’objectiu mentre l’obturador és obert; l’obturador regula el temps d’exposició, temps durant el qual entra la llum a la càmera per obtenir la fotografia.
Què és el diafragma?
El diafragma és una cortineta situada entre les lents a l'objectiu de la càmera fotogràfica que controla la quantitat de llum que incideix a la pel·lícula o xip.
Com funciona el diafragma?
Funciona igual que la nineta del nostre ull: s’obre i tanca per deixar passar més o menys llum. El diafragma està format per un conjunt de laminetes que se solapen determinant al seu centre un forat de diàmetre variable que controla la quantitat de llum que passa a través. En fotografiar un subjecte fosc, s’empra una obertura gran, per tal que entri la major quantitat possible de llum; si l’objecte està molt il·luminat, es redueix l’obertura. D’aquesta forma, la pel·lícula rep en ambdós casos la mateixa exposició.
El diafragma modifica la il·luminació
En fotografiar un subjecte fosc, s'empra una obertura gran, per a que entri la major quantitat possible de llum; si el subjecte està molt il·luminat, es redueix l'obertura. D'aquesta manera la pel·lícula rep en ambdós casos la mateixa exposició.
En algunes càmeres, controlem l'obertura del diafragma amb el botón Av +/-. Com més alt sigui el nombre, més tancat estarà el diafragma; per exemple: F18 tancat, F7 obert.
A continuació se puede ver en estas fotos tomadas en la pràctica comvaría la llum de la imatges egons l'obertura del diafragma (d'esquerra a dreta de més obert a més tancat):
El diafragma determina la profunditat de camp
El difaragma determina també la profunditat de camp o zona de nitidesa que s’estén pel davant i pel darrera de l’objecte enfocat. Com més obert estigui el diafragma, menys zona nítida tindrà la imatge i viceversa.
"La profunditat de camp fa referència al marge de distància per el qual els objectes fotografiats apareixen nítids, es a dir, és la zona de la imatge compresa entre l'objecte més proper i l'objecte més distant perfectament enfocats."
(Examen Cultura Audiovisual PAU setembre 2010, sèrie 2, exercici 1)
En aquesta imatge observem el mateix subjecte fotografiat amb dos obertures de diafragma diferents. Els personatges en color fosc ens indiquen que han sortit nítids a la fotografia. Com es pot verificar, diafragmes més tancats ofereixen més zona nítida o, el que és el mateix, més profunditat de camp.
Què és el número f?
A cada posició del diafragma li correspon un “número f”, (F/1.4, f/1.4, f/2, f/2.8, f/4, f/5.6, f/8, f/11, f/16 , f/22, f/32). Com més petit sigui el número, més obert està la lent. Cada pas d’obertura de diafragma deixa passar la meitat de la llum del pas següent. Per exemple, f/22 deixa passar la meitat de la llum de f/16 i f/8 deixa passar el doble de la llum que f/16.
Què és l'obturador ?
És una cortineta que normalment es troba en posició tancada i s’obre únicament per permetre el pas de la imatge quan s’oprimeix el disparador.
L'obturador controla el temps d'exposició de la pel·lícula o del sensor a la llum , en funció de la seva velocitat d’obertura i tancament.
La velocitat d'obturació
Mitjançant l’obturador regulem el temps d’exposició a través de la velocitat d'obturació, és a dir, el temps durant el qual la pel·lícula o xip estan exposats a la llum de l'objectiu.
En cas de velocitats ràpides (superiors a 1/60 segons) l’obturador roman obert molt poc temps deixant passar menys llum cap l’element fotosensible, aconseguint congelar o reduir notablement el moviment.
Quadre de velocitats d'obturació:
Fins a 1/30 segons velocitats lentes des d' 1/60 fins a 1/125 segons velocitats mitjanes a partir de 1/250 velocitats ràpides modo B exposicions llargues amb ajuda d’un suport modo A automàtic 1/125 o X habitualment se sincronitza el disparador obert (depèn de la càmera)
velocitat d'obturación lenta (molt temps d'exposició)
velocitat d'obturación ràpida (poc temps d'exposició)
velocitat d'obturación lenta (molt temps d'exposició)
velocitat d'obturación ràpida (poc temps d'exposició)
Tipus d'obturador
Existeixen bàsicament dos tipus d’obturador: el central (o de laminetes) i el de pla focal (o de cortina).
1) Obturador central. Només l’ incorporen els objectius de gran format i les càmeres rèflex de dos objectius. Situat a l’objectiu, està formats per unes làmines que s’obren de forma radial.
2) Obturador de pla focal. Es troba en totes les càmeres rèflex d’un sol objectiu. Està situat just davant de la pel·lícula o sensor i està format per dues cortinetes. L’obturador permet establir el temps durant el qual la pel·lícula està exposada, i està situat damunt de la càmera.
obturador central
obturador de pla focal
En una càmera fotogràfica podem ontrolar la llum que arriba a la pel·lícula o xip fotosensible de dues formes:
1ª: aclarint o enfosquint la imatge mitjançant una obertura del diafragma, peça situada rere l'objectiu;
2ª: variant el temps durant el qual la llum arriba a la pel·lícula o xip mitjançant l'obturador.
Quins dos controladors regulen la quantitat de llum que rep una pel·lícula o un xip?
El diafragma i l'obturador. El diafragma mesura la quantitat de llum que passa per l’objectiu mentre l’obturador és obert; l’obturador regula el temps d’exposició, temps durant el qual entra la llum a la càmera per obtenir la fotografia. Què és el diafragma? El diafragma és una cortineta situada entre les lents a l'objectiu de la càmera fotogràfica que controla la quantitat de llum que incideix a la pel·lícula o xip. Funciona igual que la nineta del nostre ull: s’obre i tanca per deixar passar més o menys llum. El diafragma està format per un conjunt de laminetes que se solapen determinant al seu centre un forat de diàmetre variable que controla la quantitat de llum que passa a través. En fotografiar un subjecte fosc, s’empra una obertura gran, per tal que entri la major quantitat possible de llum; si l’objecte està molt il·luminat, es redueix l’obertura. D’aquesta forma, la pel·lícula rep en ambdós casos la mateixa exposició. 
El diafragma modifica la il·luminació
En algunes càmeres, controlem l'obertura del diafragma amb el botón Av +/-. Com més alt sigui el nombre, més tancat estarà el diafragma; per exemple: F18 tancat, F7 obert.
A continuació se puede ver en estas fotos tomadas en la pràctica comvaría la llum de la imatges egons l'obertura del diafragma (d'esquerra a dreta de més obert a més tancat):
El diafragma determina la profunditat de camp
El difaragma determina també la profunditat de camp o zona de nitidesa que s’estén pel davant i pel darrera de l’objecte enfocat. Com més obert estigui el diafragma, menys zona nítida tindrà la imatge i viceversa.
"La profunditat de camp fa referència al marge de distància per el qual els objectes fotografiats apareixen nítids, es a dir, és la zona de la imatge compresa entre l'objecte més proper i l'objecte més distant perfectament enfocats."
(Examen Cultura Audiovisual PAU setembre 2010, sèrie 2, exercici 1)
En aquesta imatge observem el mateix subjecte fotografiat amb dos obertures de diafragma diferents. Els personatges en color fosc ens indiquen que han sortit nítids a la fotografia. Com es pot verificar, diafragmes més tancats ofereixen més zona nítida o, el que és el mateix, més profunditat de camp.
A cada posició del diafragma li correspon un “número f”, (F/1.4, f/1.4, f/2, f/2.8, f/4, f/5.6, f/8, f/11, f/16 , f/22, f/32). Com més petit sigui el número, més obert està la lent. Cada pas d’obertura de diafragma deixa passar la meitat de la llum del pas següent. Per exemple, f/22 deixa passar la meitat de la llum de f/16 i f/8 deixa passar el doble de la llum que f/16.
Què és l'obturador ?
És una cortineta que normalment es troba en posició tancada i s’obre únicament per permetre el pas de la imatge quan s’oprimeix el disparador.
L'obturador controla el temps d'exposició de la pel·lícula o del sensor a la llum , en funció de la seva velocitat d’obertura i tancament.
La velocitat d'obturació
Mitjançant l’obturador regulem el temps d’exposició a través de la velocitat d'obturació, és a dir, el temps durant el qual la pel·lícula o xip estan exposats a la llum de l'objectiu.
En cas de velocitats ràpides (superiors a 1/60 segons) l’obturador roman obert molt poc temps deixant passar menys llum cap l’element fotosensible, aconseguint congelar o reduir notablement el moviment.
Quadre de velocitats d'obturació:
velocitat d'obturación lenta (molt temps d'exposició)
velocitat d'obturación ràpida (poc temps d'exposició)
velocitat d'obturación lenta (molt temps d'exposició)
Existeixen bàsicament dos tipus d’obturador: el central (o de laminetes) i el de pla focal (o de cortina).
1) Obturador central. Només l’ incorporen els objectius de gran format i les càmeres rèflex de dos objectius. Situat a l’objectiu, està formats per unes làmines que s’obren de forma radial.
2) Obturador de pla focal. Es troba en totes les càmeres rèflex d’un sol objectiu. Està situat just davant de la pel·lícula o sensor i està format per dues cortinetes. L’obturador permet establir el temps durant el qual la pel·lícula està exposada, i està situat damunt de la càmera.
obturador central
obturador de pla focal
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada