Diaporema

El diaporama

El diaporama és una creació audiovisual que es basa en la projecció d’imatges acompanyades de sons. A vegades, s’anomena multivisió. Es necessita un reproductor de so per acompanyar la projecció d’imatges. Aquests sons han estat gravats prèviament, ja sigui pels autors del diaporama o perquè són discs de música o d’efectes i disposem d’ells. L’elecció d’uns aparells o altres influeix en la qualitat del so i en la facilitat per sincronitzar-lo amb la imatge.  Hi ha programes informàtics que fan tasques similars a les del diaporama. Aquest tipus de programari conserva les propietats expressives del diaporama i la capacitat de servir per a les mateixes aplicacions, però, a més a més, facilita les tasques de programació d’elaboració d’imatges i sons i de sincronització. Destaquem els més populars:  Power Point Molt utilitzat en educació i formació, és molt fàcil d’utilitzar i permet crear presentacions multimèdia amb animacions simples. El procés d’elaboració és idèntic al del diaporama, menys en l’obtenció d’imatges i sons, ja que s’han de digitalitzar abans per tal de poder-hi treballar.  Flash D’ús més professional, entre moltes de les seves possibilitats hi ha la d’elaborar diaporames amb una gran precisió en la sincronització d’imatges i sons. Permet introduir moviment i efectes a les imatges, als textos i als sons, i l’eina principal de treball és molt semblant a l’esquema del programa que s’utilitza en el diaporama.  Sistemes de captació i tractament d’imatges fixes  Una càmera fotogràfica és un dispositiu de captació d’imatges fixes, de la mateixa manera que ho és una càmera digital, l’únic que canvia és el tipus de llenguatge i de suport d’emmagatzematge. La fotografia analògica, si s’emmagatzema en condicions de lluminositat, temperatura i humitat adequades, es pot utilitzar durant segles, ja sigui una pel·lícula negativa, paper o diapositives.  La fotografia digital s’emmagatzema en targetes de memòria, discs compactes o altres dispositius d’emmagatzematge de dades digitals. El sistema de captació és idèntic, amb la diferència que en la càmera digital el material fotosensible està disposat a mode d’emulsió química sobre un suport físic, com per exemple la pel·lícula, i tot el procediment és mecànic. No obstant això, en el procés de captació digital, el material fotosensible cobreix una superfície electrònica (anomenada CCD), creada amb un material metàl·lic, com l’òxid de silici. Fins aquí tot és igual; la llum travessa l’objectiu i sensibilitza, punt per punt, línia per línia, segons si es tracta de claredat o foscor, el material sensible. Un cop s’ha captat la imatge a la pel·lícula fotogràfica aquesta imatge s’haurà de processar químicament en un laboratori utilitzant un procés gairebé artesanal per aconseguir revelar i fixar la imatge amb la finalitat de poder emmagatzemar-la. Si la pel·lícula està tractada amb els colorants específics, la imatge captada tindrà també la informació de color. En el cas del sistema digital, la càmera pot tenir tres CCD o bé tres filtres dels tres colors bàsics, essent la primera opció la més professional. D’aquesta manera, la imatge captada tindrà tot el seu color